El concepte de disseny de l'Edifici d'Arts Visuals de la Universitat d'Iowa, EUA, se centra en l'experiència fenomenològica, la utilització artística de la llum natural i la creació d'espais de col·laboració interdisciplinaris. Liderat per l'arquitecte de renom internacional Steven Holl i el seu estudi, l'edifici integra innovació material i tecnologies sostenibles per forjar una creació artística que sigui alhora funcional i espiritual. A continuació, es mostra una anàlisi de la seva filosofia de disseny des de quatre dimensions:
1. Percepció espacial des d'una perspectiva fenomenològica
Profundament influenciat per la teoria fenomenològica del filòsof Maurice Merleau-Ponty, Holl emfatitza que l'arquitectura ha d'evocar les experiències corporals de les persones a través de l'espai i els materials. L'edifici adopta una estructura verticalment porosa, introduint llum natural a l'interior de l'edifici a través de set "Centres de Llum" de planta a planta per formar una seqüència dinàmica de llum i ombra. Per exemple, el mur cortina de vidre corbat de l'atri central, combinat amb l'escala de cargol, permet que la llum projecti ombres fluides a les parets i els terres a mesura que canvia el temps, semblant a una "escultura de llum" i permetent als espectadors percebre intuïtivament la presència física de la llum natural mentre es mouen.
Holl va dissenyar la façana de l'edifici com una "pell que respira": la façana sud està coberta amb panells perforats d'acer inoxidable, que amaguen les finestres durant el dia i filtren la llum solar a través dels forats, creant llums i ombres abstractes similars a una "pintura borrosa de Mark Rothko"; a la nit, les llums interiors penetren els panells i els forats es transformen en rectangles lluminosos de diferents mides, convertint l'edifici en un "far de llum" a la ciutat. Aquest efecte visual alternant dia-nit transforma l'edifici en un contenidor de temps i natura, enfortint la connexió emocional entre les persones i l'espai.
2. Manipulació artística de la llum natural
Holl considera la llum natural com "el mitjà artístic més important". L'edifici aconsegueix un control precís de la llum a través de finestres proporcionades per la seqüència de Fibonacci, corbesVidre de perfil en Umurs cortina i sistemes de claraboies:
Equilibri entre la il·luminació natural directa i la reflexió difusa: els estudis utilitzen vidre de perfil en U d'alta transmitància amb tractament interior mat, que garanteix una llum natural suficient per a la creació artística i evita l'enlluernament.
Teatre dinàmic de llums i ombres: la pell de doble capa formada per panells perforats d'acer inoxidable i panells exteriors de zinc té forats dimensionats i disposats mitjançant l'optimització d'algoritmes, cosa que permet que la llum solar projecti patrons geomètrics al terra interior que canvien amb les estacions i els moments, proporcionant als artistes una "font viva d'inspiració".
Escenari nocturn invers: Quan cau la nit, les llums interiors de l'edifici travessen els panells perforats iVidre de perfil en Ua l'inrevés, formant una "instal·lació artística lluminosa" que crea un contrast espectacular amb l'aspecte reservat durant el dia.
Aquest disseny refinat de la llum converteix l'edifici en un laboratori de llum natural, complint els exigents requisits de la creació artística pel que fa a la qualitat de la llum, alhora que transforma la llum natural en una expressió central de l'estètica arquitectònica.
3. Xarxa espacial per a la col·laboració interdisciplinària
Amb l'objectiu de la mobilitat vertical i la cohesió social, l'edifici trenca les barreres físiques dels departaments d'art tradicionals:
Plantes obertes i transparència visual: Els estudis de quatre plantes estan disposats radialment al voltant de l'atri central, amb mampares de vidre a les vores de les plantes, fent que diverses escenes de creació disciplinàries (com ara el llançament de torns de ceràmica, la forja de metalls i el modelatge digital) siguin visibles entre si i estimulin col·lisions d'inspiració entre camps.
Disseny del centre social: l'escala de cargol s'amplia en un "espai aturable" amb esglaons de 60 centímetres d'amplada, que serveixen tant per a funcions de transport com de discussió temporal; la terrassa del terrat i la zona de treball exterior estan connectades per rampes per fomentar la comunicació informal.
Integració de la cadena de producció artística: Des del taller de foneria de la planta baixa fins a la galeria de la planta superior, l'edifici organitza els espais al llarg del flux de "creació-exposició-educació", permetent als estudiants transportar directament les seves obres des dels estudis fins a les zones d'exposició, formant un ecosistema artístic de circuit tancat.
Aquest concepte de disseny es fa ressò de la tendència de la "integració transfronterera" en l'art contemporani i és elogiat per "transformar l'educació artística d'illes disciplinàries aïllades en una xarxa de coneixement interconnectada".