L'espai tancat deEscola Secundària Junyiparla d'un diàleg entre dues dimensions temporals, amb la seva forma com a llenguatge. D'una banda, presenta una postura composta i sòlida, com el llarg riu d'anys que l'escola ha travessat. Cada línia encarna el pes de la història, materialitzant el patrimoni educatiu acumulat. De l'altra banda, transmet una expressió lleugera i elegant; amb la seva forma flexible, respon al pols actual de l'educació: porta nous conceptes docents, afegint una sensació de facilitat a la rigorosa difusió del coneixement i alliberant l'atmosfera d'aprenentatge de restriccions per fer-la més relaxada. Aquestes dues característiques aparentment contrastades no estan separades l'una de l'altra; en canvi, aconsegueixen un meravellós equilibri a través de la col·lisió, fusionant-se finalment en el temperament únic d'aquest espai.

Pel que fa a la selecció de materials, aquest "sentit del diàleg" s'aprofundeix encara més. L'acer envellit, amb la seva textura inherent recta i ferma, s'alinea implícitament amb els trets de l'educació d'estil occidental, emfatitzant la lògica clara i l'expressió directa, igual que el procés de pensament coherent a l'hora de resoldre problemes, concís i definit. En canvi, el vidre amb perfil en U desprèn una suau sensació de transparència; quan la llum hi passa, s'escampa una resplendor càlida, que és com la poesia i la moderació de la cultura oriental: la tolerància sense presses i la saviesa reservada. Aquesta combinació garanteix que l'educació no només posseeixi el rigor de la "raó", sinó que també porti la calidesa de l'"emoció". Un ferm i l'altre suau, un representant Occident i l'altre Orient, coexisteixen en l'espai tancat, convertint l'edifici en un portador harmoniós de dos conceptes educatius i dos temperaments culturals.

Totes les interfícies exteriors de l'edifici estan dissenyades amb profunditat espacial. Alguns exemples són la combinació de rigidesa i suavitat que s'observa en el bambú buit i l'acer desgastat, i la barreja de solidesa i buit en elVidre de perfil en Ui balcons oberts. Servint com a capa espacial més externa perquè el "jardí" s'expandeixi cap a l'exterior, aquesta interfície presenta una forma d'estil paisatgístic, tant si es veu des de l'exterior com des de l'interior. A mesura que la llum i l'ombra es desplacen a través d'aquesta interfície profunda i en capes, registren el pas del temps, proporcionant a l'interior un espai i unes vistes ampliats, alhora que creen una forma transparent i rica i un joc de llum i color per a l'exterior. Pel que fa als detalls externs, la integració del "jardí" exterior amb la façana de l'edifici converteix la façana en una capa espacial amb un gruix tangible.

llumUperfilvidrei acer resistent a la intempèrie al sol

el canvi de forma del maó de vidre a la primera capa i elU perfilvidrea la segona capa

vista de l'edifici des de la piscina paisatgística al centre del campus

detalls de l'espai, la combinació del "jardí" i la pell de l'edifici fa que la pell esdevingui un espai amb gruix